Temps de segar, anys 60 – www.florejacs.cat

Narració de contes i històries de pagès a l’entorn dels objectes del Museu del Blat i la Pagesia de Cervera.

“El patrimoni etnològic, segons la definició més estesa, inclou el conjunt de testimonis, tant materials com immaterials, representatius de les formes de vida populars i tradicionals, especialment del període preindustrial. Entenent com a tal des dels estris i les tècniques relacionades amb els oficis artesanals, a les rondalles, les cançons, les danses, o el propi llenguatge que utilitzem per a definir feines, eines, comportaments, estats d’ànim, etc.” Carme Bergés.

A la Carme, directora del Museu Comarcal de Cervera, la vaig conéixer durant una Fira a Florejacs, i allà mateix vam començar a parlar de projectes i ens vam engrescar mutuament. El moment d’endegar la col·laboració no va arribar fins l’any 2010.

El projecte havia d’estar lligat al que realment m’interessava: les persones, les seves vivències, records, anècdotes i paisatges. En definitiva, unes experiències que enriquissin el projecte i un projecte que enriquís les persones. Però, què fa una uruguaiana que sempre ha viscut a ciutat parlant del camp de la Segarra? Com sol passar, tot és fruit de les històries d’amor: l’ofici, la parella, el silenci i les empremtes d’una terra seca i dura, i la seva gent. Després d’una primera pensada, vaig demanar ajuda a l’Anna Gabernet, narradora nascuda a Bellpuig, per redactar i dissenyar. Ja tenia al cap dos narradors més, la Noemí Caballer i el Carles Alcoy, fills de Salàs; i dues persones que han viscut a pagès tota la vida i que coneixen bé el camp de la Segarra: en Ramon i l’Antònia, de Florejacs, amb qui havia compartit moltes estones de conversa.

El dia 11 de gener de 2011, finalment, vam presentar el projecte davant les escoles i la premsa local al celler del Museu del Blat i la Pagesia. De moment, dels quatre subprojectes que sorgiren, en farem dos: L’hora del batre al Museu i L’hora del batre a les Escoles. Esperem haver transmés tot el nostre entusiasme per rememorar i reviure a través dels objectes, els contes i les històries, un passat que ha deixat rastre, que ens ha fet a tots qui som. Creiem que és necessari saber d’on venim per tenir clar a on anem; cal que coneguem el passat tant com el present per ser capaços de llaurar un bon futur.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *