Pages Navigation Menu

Segons convingui

M’agrada parlar de reflexió conjunta, intercanvi d’experiències, i posada en comú de dubtes. Podria fer servir la paraula taller de la mateixa manera que s’utilitza per esmentar l’espai que ocupa un ceramista, un fuster, un vidrer o un sabater. Però com que estic parlant de persones més que de l’espai, li diré topada, trobada, encontre, xerrada, col·loqui, conversa… segons convingui. Considero essencial saber qui forma part del grup i quins són els interessos comuns, per tal de fer el camí junts.

Pel que fa a la transmisió de coneixements i experiències, m’arrisco a resultar un xic vague. Em baso en el mètode d'»assaig i error», evidentment a partir d’uns coneixements que en el cas de la narració oral solen ser molt heterogenis, ja que no existeix la formació acadèmica al nostre país. Cada persona arriba amb la seva experiència i les seves expectatives. En parlem.

Em dedico a explicar històries que trobo a les cantonades, al melic o a la galta del veí, als llibres o als rètols dels carrers. Intento treballar a partir de les meves pròpies motivacions, tan subjectives que no es poden traslladar a l’experiència dels altres. Intento donar un cop de mà per què cadascú descobreixi les seves motivacions i s’hi llenci a experimentar.

A la motxilla, porto: tècniques i jocs, mètodes per triar el repertori, mecanismes per estimular la imaginació, i per reconéixer la seva pròpia manera d’expressar-se..

Crec que la meva tasca és suggerir portes d’entrada, i aquell qui fa el camí amb mi decidirà si vol obrir les unes o les altres, o si prefereix mirar pel forat del pany, o entretenir-se a cercar les claus.

Algunes propostes:

Topades amb la Patrícia. Veu, ritme i conte.

Llegir o no llegir (…no és pas la meva qüestió).

Músiques i contes.

#footer-bottom .bottom-menu{display: none;}